IT 056 Qui pot compartir un element i com gestionar-ne els permisos d’accés

 

Quan un usuari crea o penja un element, passa a ser-ne el seu únic propietari. Fins que no el comparteix, l’element és completament privat. En general, el propietari d’un element pot concedir a d’altres usuaris els següents permisos:

➤ Permís de cerca: l’usuari pot trobar l’element, fent ús dels cercadors públics o els cercadors interns del domini. És a dir: el propietari permet que els cercadors indexen l’element per tal d’oferir-lo en els seus resultats de cerca. Si el propietari no concedeix el permís de cerca, només coneixereu la url si algú us la comunica (bé el propietari o bé un tercer).

➤ Permís de visualització: l’usuari pot veure l’element, però no alterar-lo. En alguns casos, és possible permetre a l’usuari fer comentaris.

➤ Permís d’edició: l’usuari pot veure l’element i modificar-lo, però no esborrar-lo.

➤ Permís de manipulació dels permisos: els editors (només els editors, a més del propietari) poden afegir usuaris i canviar els permisos.

➤ Transferència de la propietat: només el propietari pot traspassar la propietat dels seus propis elements a un altre usuari. Si ho fa, cedeix a aquest usuari tots els seus privilegis sobre l’element.

 

Els permisos d’accés a un element poden combinar-se i configurar-se segons diversos nivells, que van des de l’ús privat fins a l’ús públic. Entre un extrem i l’altre hi han diverses possibilitats i combinacions. En general, poden classificar-se en aquests tres grups:

➤ Permisos que requereixen conèixer la url i que l’usuari s’identifique obrint una sessió. Per exemple: ús privat, permís concedit a un usuari particular, permís concedit a un grup o a un domini. És evident que només és possible identificar-se si ho fem amb un compte del proveïdor de la xarxa de cloud computing.

➤ Permisos que requereixen conèixer la url però no identificar-se.

➤ Permisos que no requereixen conèixer la url ni tampoc identificar-se, com ara l’ús públic. En realitat, com ja s’ha dit, sempre cal conèixer la url d’un element per a trobar-lo. Ací vol dir-se que no cal conèixer-la explícitament, perquè o bé seguim un enllaç que la conté o perquè seguim el resultat d’una cerca. Això vol dir, entre altres coses, que un nivell de permís que requereix conèixer explícitament la url no deixarà indexar l’element per un cercador.

 

 

Edició 1 (23/08/2012)

Redactada i aprovada per

Joaquim Iborra Posadas

joaquim.iborra.rehabi-li-tar.com

Comments